La històrica producció amb escenografia de Mestres Cabanes torna a Liceu amb Pirozzi, Margaine i Meade.
La Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres
besavis. Tornen els decorats hiperrealistes de Josep Mestres
Cabanes, realitzats en 1945 i que mostren amb tot el seu esplendor la
gran escola de l’escenografia catalana. Sempre a l’servei de la
pompositat -però també de l’intimismo- de l’antepenúltima òpera
de Verdi, els decorats de l’artista de Manresa segueixen la tradició de l’
historicisme sense caure mai en el kitsch.
Amb Aida, 1 Verdi de 58 anys demostrava la seva força gegantina i el seu
saviesa musical i teatral a l’escriure un drama intens, una òpera sobre
el triangle amorós que condueix a Aida, Amneris i Radamés a
plasmar la passió, l’amor i l’odi fins a les últimes conseqüències. el
rerefons de l’antic Egipte -la òpera va ser escrita per celebrar la
inauguració de l’canal de Suez- és l’excusa per tractar la temàtica
amb grans escenes simfonicocorals, sense oblidar les magnífiques àries
que recorren l’extensa partitura.
Debut de la soprano nord-americana Angela Meade al Liceu