Cinema i Jazz 1923 al Cinema Prado

Horaris/Entrades


Dimarts/ Martes/ Tuesday- 28/03/2023


(VE): En Castellà

(CAT): En Català

(VOSE): Versió Original Subtitulada en Castellà

(VOSI): Versió Original Subtitulada en Anglés

Com era el cinema de 1923, ara fa 100 anys?

Doncs era mut, però encantat de ser-ho. Molt ben acompanyat de la música en directe –grans orquestres a les grans sales, conjunts o un pianista a les petites–, no li calia ser de cap altra manera. I potser, precisament per aquest silenci hipnòtic i immersiu, era un cinema visualment complet i sofisticat que, ja des de meitat dels anys 10, havia assolit la maduresa narrativa absoluta i s’havia diversificat fins a extrems impensables. Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units dominaven i influïen el món, amb grans directors i estrelles i la influència i els gèneres clàssics. Alemanya, l’antic derrotat, era el competidor europeu més potent amb les seves llums i ombres de malson. França, sempre la més moderna de la classe, experimentava i innovava com cap altra nació, i la resta de països tenien el cistell a rebotir de sorpreses. Calia esperar dos anys perquè els russos causessin sensació amb el seu Potemkin. A l’any 1923, però, això li era ben bé igual. En tenia prou i de sobres amb el que tenia. En voleu fer un tast?

Ref: Cinema i Jazz 1923 al Cinema Prado

¿Cómo era el cine de 1923, hace 100 años?

Pues era mudo pero encantado de serlo. Muy bien acompañado de la música en directo –grandes orquestas en las grandes salas, conjuntos o un pianista en las pequeñas–, no necesitaba ser de otra manera. Y quizá, precisamente por ese silencio hipnótico e inmersivo, era un cine visualmente completo y sofisticado que, ya desde mitad de los años 10, había alcanzado la madurez narrativa absoluta y se había diversificado hasta extremos impensables. Después de la Primera Guerra Mundial, Estados Unidos dominaba e influía el mundo, con grandes directores y estrellas y la influencia y los géneros clásicos. Alemania, el antiguo derrotado, era el competidor europeo más potente con sus luces y sombras de pesadilla. Francia, siempre la más moderna de la clase, experimentaba e innovaba como ninguna otra nación, y el resto de países tenían la cesta a rebotar de sorpresas. Había que esperar dos años para que los rusos causaran sensación con su Potemkin. Pero en el año 1923, eso le era exactamente igual. Tenía suficiente y sobradamente con lo que tenía. ¿Quiere hacer una cata?

What was cinema like in 1923, 100 years ago now?

Well, he was mute, but delighted to be. Very well accompanied by live music – big orchestras in the big halls, ensembles or a pianist in the small ones – it didn’t need to be any other way. And perhaps, precisely because of this hypnotic and immersive silence, it was a visually complete and sophisticated cinema that, since the mid-1990s, had reached absolute narrative maturity and had diversified to unthinkable extremes. After the First World War, the United States dominated and influenced the world, with great directors and stars and the influence and classical genres. Germany, the former loser, was the most powerful European competitor with its nightmarish lights and shadows. France, always the most modern of the class, experimented and innovated like no other nation, and the rest of the countries had the basket bouncing with surprises. It took two years for the Russians to cause a sensation with their Potemkin. In 1923, however, that was just fine. I had enough and more than what I had. Would you like to taste?


Fitxa Tècnica/ Technical Details

Gènere/ Género/ Genre: Cinema mut amb música en directe
Durada/ Duración/ Running Time: 
60′
Presenta: Florenci Saesas
Piano:
Òscar Ferret
Any/ Año/ Year: 
1923


Cinema i Jazz 1923 al Cinema Prado

Altres pel·lícules en cartellera