Cases tradicionals a tocar de grans torres d’habitatges, petits carruatges que es creuen amb l’últim model de
Mercedes… Travessant un carrer pots passar d’una època a una altra. El vell barri de Shibati forma part de
la ciutat de Chongqing –que en només 15 anys s’ha convertit en una de les ciutats més poblades de la
Xina– amb una àrea metropolitana de 17 milions de persones. Avui en dia ja no queda res d’aquest món
excepte Shibati, l’últim barri tradicional que ha quedat atrapat entre grans edificis, centres comercials i neons
publicitaris. Per ordre del govern xinès el barri serà enderrocat els mesos vinents i els seus habitants
reubicats a un nou parc d’habitatges. La càmera de Dusollier testimonia els últims dies d’aquest petit barri i
dignifica un ecosistema humà que està a punt de desaparèixer. De forma crua i minimalista mostra com el
món s’està urbanitzant amb una gran rapidesa, engolint al seu pas molts universos locals.
Dos personatges entranyables, el nen Zhou Hong i la senyora Xue Lian, es veuen obligats a abandonar el
que ha estat casa seva fins aleshores per anar a viure a una altra zona de la ciutat. “És cert que el barri està
una mica en mal estat, però aquí tots vivim junts. A les torres estarem tots sols davant del televisor”, afirma
un dels habitants de Shibati, evidenciant la importància que té per a ells la vida del barri, davant de la
deshumanització de la gran ciutat. Aviat aquest laberint de petits carrerons i de cases plenes vegetació
hauran desaparegut i esdevindran un munt de runes. Un poètic retrat d’allò que inevitablement
desapareixerà.