“Dolor i Glòria” narra una sèrie de retrobaments de Salvador Mallo, un director de cinema en el seu ocàs. Alguns d’ells físics, altres recordats: la seva infància en els anys 60, quan va emigrar amb els seus pares a Paterna, un poble de València a la recerca de prosperitat, el primer desig, el seu primer amor adult ja en el Madrid dels 80, el dolor de la ruptura d’aquest amor quan encara era viu i palpitant, l’escriptura com a única teràpia per oblidar el inoblidable, el primerenc descobriment del cinema i el buit, l’incommensurable buit davant la impossibilitat de seguir rodant. “Dolor i Glòria” parla de la creació, de la dificultat de separar-la de la pròpia vida i de les passions que li donen sentit i esperança. En la recuperació del seu passat, Salvador troba la necessitat urgent de narrar, i en aquesta necessitat, troba també la seva salvació.