The Glorias. 4 de març-19 h - Cinemes de Sitges

The Glorias inauguració del cicle 8M

Primerament el cicle del Dia Internacional de la Dona comença amb The Glorias. Julie Taymor (Across the Universe, Frida) dirigeix aquest biopic de Glòria Steinem, periodista que durant els anys 70 es va convertir en un símbol de la lluita del feminisme interracial als Estats Units. A més la pel·lícula està basada en el llibre de la pròpia Steinem, La meva vida a la carretera publicat al 2016.

Sinopsi

The Glòries, dirigida per la directora Julie Taymor (Frida, Across the Universe) i protagonitzada per les actrius Julianne Moore (guanyadora de l’Oscar per Sempre Alice), Alicia Vikander (guanyadora de l’Oscar per La noia danesa), Bette Middler (El club de les primeres esposes) i Janelle Monáe (Figures Ocultes) explica la història de l’activista feminista Glòria Steinem i de com va ajudar a l’organització dels drets mundials de la dona a través dels seus viatges durant els anys 60 i 70.

My Life on the Road

Glòria Steinem (1934) va néixer a Toledo, Ohio, en una família que podríem dir, inusual: una mare que arrossegava una depressió des de feia molts anys i un pare que es dedicava a tot i de res. La mare va ser el seu exemple de dona anul·lada social i laboralment (escriptora, com ella, va haver de prendre un pseudònim masculí per a ser publicada) i menyspreada per la seva parella sentimental. El pare va posar la nota de infantilitat, itinerància i, per què no dir-ho, irresponsabilitat. Si bé el que se’ns explica a la pel·lícula no és que Glòria tingués manca d’amor en la seva infància, ja que la tendresa del seu pare complementava la rigidesa neuròtica de la mare. A més les dues figures van ser base en la conformació de caràcter de Glòria.

Però Glòria Steinem després d’un viatge a l’Índia ple d’experiències i envoltada de dones, es muda a Nova York i tracta de ser presa en consideració com a periodista. No obstant això, encara que a diferència de la seva mare, pot publicar amb el seu propi nom, s’adona que no pot escriure sobre el que ella vol.

A partir d’ aquí, i com a pel·lícula biogràfica, es narra la poc a poc l’ activa tasca reivindicativa de Steinem. Escriu, parla a plataformes i es dóna a conèixer superant la seva por a expressar-se en públic. Coneix diferents comunitats racials i, per contra, se serveix de la seva condició de dona blanca per a ser portaveu del moviment feminista que va prendre presència i poder durant la dècada dels 70.