Las cosas que decimos, las cosas que hacemos

Las cosas que decimos las cosas que hacemos

Emmanuel Mouret, amb el seu particular estil, còmic i també intel·lectualment suggerent, torna a penetrar en la complexitat de les relacions amoroses amb la pel·lícula. Un viatge molt turbulent que també va ser rebut amb èxit en la secció oficial de Cannes el 2020. A més, va obtenir 13 nominacions en els Premis César i va competir en la Secció Albar d’Festival de Gijón.

Sinopsi

Per començar el film ens fara anar de vacances a la campanya francesa. Daphné, embarassada de tres mesos, es troba sola per rebre a Maxime, el cosí del seu nòvio François, que ha hagut de marxar a París per cobrir a un company malalt. Durant quatre dies, mentre esperen el retorn de François, Daphne i Maxime es coneixen i també comparteixen històries molt íntimes que els acostaran. Compost d’aventures amoroses que es superposen i a més complementen, aquests relats, enfilats amb minuciositat d’orfebre, mancats de tota afectació i sempre estimulants, responen a un hàbil mecanisme que defineix a diversos personatges errants encarnats per intèrprets en estat de gràcia.

Les coses que diem, les coses que fem sembla, no només pel seu contingut, sinó també per la poètica que envolta cada imprevist a què s’enfronten els personatges, la reunió de diversos films com: Jules i Jim (1962) de Truffaut, Còpia certificada (2010) de Kiarostami, Els amors imaginaris (2010) de Xavier Dolan, i el toc irònic, tragicòmic, de Woody Allen.